Ordenances urbanístiques

El cas parteix d'una situació força habitual en urbanisme, que és quan un ajuntament modifica o aprova una ordenança urbanística (que és una norma general del municipi), la publica en el butlletí oficial i, a més, més tard notifica personalment a qui va presentar al·legacions durant la tramitació, comunicant-los que aquestes al·legacions han estat rebutjades i explicant-los quins recursos poden interposar.

El dubte que es planteja és en presentar un recurs contenciós administratiu contra una ordenança (una “disposició general”). La regla general és que el termini és de dos mesos des de la publicació oficial. Aquesta va ser la idea que va aplicar el tribunal autonòmic, que va entendre que el rellotge comença a córrer només des del butlletí i, per tant, va rebutjar la demanda si es va presentar més tard a partir d'aquesta data.

Però el Tribunal Suprem (TS) matisa la qüestió i dona un criteri que protegeix a qui ha participat en el procediment. Diu que, encara que el normal és que el termini es compti des de la publicació, si l'ajuntament practica després una notificació personal de l'acord (incloent-hi la desestimació de les al·legacions) i a més indica expressament els recursos, llavors el termini de dos mesos comença des d'aquesta notificació personal.

La raó de fons és evitar inseguretat i confusion. Si l'Administració envia una comunicació individual clara sobre la decisió i sobre com recórrer, té sentit que el ciutadà pugui comptar el termini des d'aquest moment, reforçant la seguretat jurídica i la tutela judicial efectiva. Per tant, publicació com a punt de partida “ordinari”, però notificació personal posterior (ben feta i amb recursos) com a punt de partida “efectiu” per a qui la rep.

 

Si us sentiu perjudicat i disconforme amb una decisió de l'Administració, els nostres professionals es posen a la vostra disposició per a la defensa dels vostres interessos.