Legalitat urbanística

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas molt pràctic, quan un Ajuntament vol “restaurar la legalitat urbanística" (per exemple, ordenar la demolició d'uns treballs il·legals en sòl no urbanitzable), sol necessitar informes tècnics i jurídics que sostenen aquesta decisió. En el supòsit analitzat, l'Ajuntament era de recent creació i no tenia mitjans tècnics propis, així que va demanar ajuda a la Diputació. Amb aquests informes es va concloure que les obres eren incompatibles amb el planejament i es va acordar la demolició.

Els propietaris van recórrer dient, en essència, que aquests informes no valien perquè no els havia emès personal amb la condició i el nivell adequats. El TS els dona la raó i explica que no estem davant de “papers de suport” sense més ni més, sinó davant d'informes preceptius i determinants, és a dir, informes que sostenen materialment la decisió final (“els informes debatuts són preceptius i sostenen materialment la decisió administrativa final”). Per això, en procediments coactius i sensibles com aquests (disciplina urbanística), no n'hi ha prou que algú “sàpiga” o tingui una habilitació interna: certes funcions estan reservades a funcionaris precisament per a garantir objectivitat, imparcialitat i independència.

En el cas concret, part de l'informe venia d'una funcionària del subgrup C2 “habilitada” per a tasques tècniques. El TS aclareix que aquesta habilitació pot servir per ajudes puntuals, però no per a exercir de forma continuada funcions superiors que orienten i fonamenten la resolució administrativa (“l’habilitació administrativa interna… no legitima… l’exercici continuat de funcions jurídiques superiors…”). Per aquest motiu, les resolucions municipals basades en aquests informes es consideren invàlides, fixant un criteri clar sobre qui ha d'informar quan l'informe és decisiu en aquest tipus d'expedients.

 

Si us sentiu perjudicat i disconforme amb una actuació administrativa, els nostres professionals podran assessorar-vos en la defensa dels vostres drets.