La planificació fiscal agressiva com a objecte de l’intercanvi automàtic d’informació a la Unió Europea

La planificació fiscal agressiva com a objecte de l’intercanvi automàtic d’informació a la Unió Europea

Combatre l’elusió i l’evasió fiscals ha estat una prioritat a l’agenda política europea, esperonada per la promoció de la transparència, com un dels pilars per aconseguir un sistema tributari just. Transparència que es sustenta sobre l’intercanvi automàtic d’informació entre Administracions tributàries. Per aquest motiu, les modificacions de la Directiva de cooperació administrativa, portades a terme en els últims anys, estan totes relacionades amb l’ampliació dels límits de l’intercanvi d’informació tributària entre jurisdiccions comunitàries, que pot resumir-se de la següent manera:

–          2011: Directiva 2011/16/UE UE del Consell, de 15 de febrer de 2011. Introduir la obligatorietat de l’intercanvi automàtic d’informació respecte de la renta i el patrimoni no financers a partir de l’1 de gener de 2015.

–          2014: Directiva 2014/107/UE del Consell, de 16 de desembre de 2014. Regula l’intercanvi automàtic d’informació sobre comptes financers entre els Estats membres (renta i patrimoni financers).

–          2015: Directiva (UE) 2015/2376 del Consell, de 8 de desembre de 2015. Introdueix la obligatorietat de l’intercanvi automàtic d’informació relativa als acords tributaris previs amb efecte transfronterer (cas Luxleaks, pactes amb autoritats fiscals).

–          2016: Directiva (UE) 2016/881 del Consell, de 25 de maig de 2016. Estableix la obligatorietat de l’intercanvi automàtic d’informació sobre els informes país per país entre les autoritats fiscals (preus de transferència).

–          Proposta de Directiva 2016/107 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de abril de 2016. Tracta sobre la divulgació d’informació relativa a l’impost de societats per part de determinades empreses i filials.

 

Tot i així, l’ampliació dels límits de la transparència no acaba aquí. La progressiva implantació de les accions BEPS[1] de la OCDE ha portat a la Comissió Europea a elaborar una Proposta de Directiva per la que pretén introduir-se no tant sols la revelació dels esquemes de planificació fiscal agressiva tal i com els ha plantejat l’Acció 12 de BEPS a les autoritats tributàries de l’Estat de residència, sinó que pretén emmarcar-los dins del ventall de dades objecte d’intercanvi automàtic amb la resta d’Estats membres.

Tal i com diu la Proposta de Directiva, filtracions recents –com és el cas dels anomenats “Papers de Panamà”- posen de manifest l’important rol de certs intermediaris que en la seva labor professional han ajudar activament als seus clients a utilitzar mecanismes de planificació fiscal agressiva amb l’únic objectiu de reduir la seva càrrega fiscal, ocultant rentes i patrimoni en jurisdiccions “opaques”, arribant a ser determinades estructures solament il·lícites sinó il·legals. Així, doncs, l’objectiu de la Directiva és la revelació, prèvia implementació, d’aquests mecanismes transfronterers (planificació fiscal que es nodreix de dos o més jurisdiccions) d’operacions que presenten determinades “marques” o “connotacions” sospitoses de constituir planificació fiscal agressiva, que quan es donen, obligaran a informar sobre la intenció de portar a terme aquestes operacions o negocis que les presenten.

Aquestes “senyals” es troben a l’Annex IV de la directiva, i es basen en el criteri del “benefici principal”, és a dir, en el criteri per le que el benefici principal de l’ús d’un mecanisme és la obtenció d’una avantatge fiscal. Aquestes senyals es poden agrupar de la següent manera:

–          Senyals distintives generals:  Senyals que de forma clara presenten un únic objectiu darrera de la planificació: l’estalvi o l’avantatge fiscal.

Per exemple, esquemes de planificació en els que el contribuent acordi no revelar la informació d’aquest mecanisme a les autoritats de forma que l’únic benefici que obtindria seria fiscal o bé esquemes pels que els intermediaris que els han dissenyats perceben els seus honoraris de l’avantatge fiscal que ha obtingut el contribuent.

–          Senyals distintives específiques les quals es poden vincular a:

  • La prova del benefici principal: Senyals que no tant directament queden vinculades al criteri del benefici principal, però que indirectament busquen aquest benefici fiscal com a objectiu últim.

Per exemple, l’ús d’empreses pantalla, sense funció empresarial; mecanismes pels que el contribuent redueix el seu deute fiscal mitjançant l’ús de pèrdues o el trasllat de les mateixes a altres Estats (mecanisme clàssic utilitzat per les multinacionals).

  • Operacions transfrontereres: Operacions que indirectament busquen el benefici fiscal com a objectiu últim aprofitant la internacionalització de l’operació.

Per exemple, pagament d’operacions en Estats on no s’aplica l’impost de societats, o amb impost de societat reduït, o pagaments destinats a Estats qualificats com a paradisos fiscals, o Estats on la transferència rep beneficis fiscals per el fet que el destinatari del pagament resideixi en el seu territori.

  • Acords d’intercanvi automàtic d’informació: Ús d’esquemes de planificacií que eviten aplicar els acords europeus o la normativa europea d’intercanvi d’informació tributària.
  • Preus de transferència: Ús d’una planificació fiscal que no compleix amb la normativa de preus de transferència en empreses del mateix grup.

 

Així, doncs, es tracta d¡una mesura que, d’aprovar-se, tindrà gran impacte sobre negocis o situacions que podrien qualificar-se com a potencialment abusius, podent afectar a l’assessorament fiscal i a la planificació fiscal internacional de les empreses i particulars.

Com dèiem, el propòsit de la Proposta de Directiva és la obligació de notificar a les autoritats tributàries els mecanismes que consideren com a indicis de planificació fiscal, abans de ser executats, (aquells que presenten aquestes “marques”) sota el risc de sanció, si es porten a terme sense haver informat prèviament. En aquest sentit la pròpia Comissió reconeix obertament que l’objectiu de la Directiva no és tant la cerca de sancionar aquestes conductes com, precisament, dissuadir-les. En aquesta cerca de dissuasió els subjectes afectats, és a dir, els obligats a informar a les autoritats, seran denominats “intermediaris” establerts a la Unió Europea. Serà considerada com a tal tota persona que planegi, concebi o comercialitzi operacions en les que incideixin aspectes transfronterers i que encaixin en la planificació fiscal agressiva. Si aquests “intermediaris” estan emparats per el secret professional, la obligació d’informar sobre el disseny d’aquesta tipologia d’estructures “marcades” com a potencialment agressives, recaurà sobre el propi contribuent per al que es dissenyen.

En conclusió, la Proposta de Directiva pretén la revelació de certs mecanismes d’àmbit internacional (mecanismes transfronterers) que poden ser classificats com d’estructures de planificació fiscal agressiva abans que es portin a terme o comencin a funcionar efectivament. Aquesta obligació d’informació recaurà principalment sobre els intermediaris que les concebin, comercialitzin o gestionin però, en cas de que aquests intermediaris estiguin emparats per el secret professional, seran els propis contribuents els obligats a informar a les autoritats tributàries (Agència Tributària, en el cas d’Espanya) per a que aquestes procedeixin a intercanviar de forma automàtica aquesta informació amb la resta d’autoritats fiscals de la Unió Europea. Així, doncs, s’haurà d’estar atents al desenvolupament i implementació de la futura Directiva, la seva incidència en les relacions mercantils internacionals i la seva possible incidència a l’ordenament tributari intern (no oblidem l’actual normativa sobre les operacions vinculades o sobre el règim fiscal de fusions).    

 

Barcelona, setembre de 2017.

 

Podrà trobar aquesta i altres notícies a la nostra web, http://www.becerra.es/

 

 



[1] BEPS són les sigles en anglès de Base Erosion Profit Shifting, que en català significa “Erosió de Bases Imposables i Trasllat de Beneficis”. El pla BEPS és un paquet de mesures  per les que aposta la OCDE (Organització per a la Cooperació al Desenvolupament Econòmics) que s’està adaptant normativament per els Estats amb la intenció d’adaptar els sistemes tributaris a les exigències del món actual. Pot llegir a la web, la circular dedicada a BEPS.